logoPv2    logotextv2

UNA MICA D’HISTÒRIA

El 20 de novembre de 1989 l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar la Convenció sobre els Drets de l’Infant i, un any després, el 6 de desembre de 1990, Espanya la ratificava. Amb aquella signatura, no només es convertia la Convenció en una norma vinculant en el sistema jurídic espanyol, sinó que Espanya se sumava a la llista de 193 països compromesos en “ assegurar a l’infant la protecció i l’atenció necessàries per al seu benestar”. Però aquest no va ser el primer pas, tot i que sí el definitiu, per a la constitució d’aquesta Convenció, si no que el procés va començar una quants anys endarrere.

El camí cap a la convenció ha estat llarg i lent. L’any 1945, la Carta de les Nacions Unides va assentar les bases de la Convenció encoratjant tots els països a fomentar el respecte pels drets humans i les llibertats fonamentals per a tothom. Durant el segle XX, es van aprovar diverses Declaracions dels Drets de l’Infant, l’última de les quals el 1959, on es reconeixia que “ la humanitat deu a l’infant el millor que pugui donar-li”. Les declaracions són manifestos amb intenció moral i ètica, però no són instruments jurídicament vinculants, per això el marc internacional de drets humans es va consolidar amb l’ànim de contenir pactes o convencions que els proporcionessin el rang de llei internacional. L’any 1976 es van fer els primer dos pactes, que es van basar en els drets i principis de la Declaració Universal de Drets Humans, i van constituir una obligació jurídica i moral per als països.

Un any després, el 1978, es va proposar un esborrany de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, document sobre el qual un grup de treball de les Nacions Unides va revisar-lo i va acordar allò que finalment es convertiria en la Convenció sobre els Drets de l’Infant.

L’aprovació definitiva es va fer en la seva resolució 44/25 el dia 20 de novembre de 1989 i va ser ratificada per tots els països del món, menys per Estats Units i Somàlia.

Comprendre la Convenció sobre els Drets de l’Infant

La Convenció sobre els Drets de l’Infant (CDI) és el tractat sobre drets humans amb més àmplia ratificació de la història. És el primer instrument internacional legalment vinculant que incorpora tota la gamma de drets humans: els civils i polítics, així com els econòmics, socials i culturals.

Assumint que, a diferència dels adults, les persones menors de 18 anys requereixen una atenció i cures especials, els líders mundials van decidir l’any 1989 que els nens, nenes i adolescents necessitaven una normativa específica per a ells, i calia assegurar el reconeixement mundial del fet que els infants també tenen drets humans.

La CDI estableix aquests drets en 54 articles i dos protocols facultatius. S’hi detallen els drets humans bàsics que tenen els nens i les nenes de tot el món:

  • el dret a la supervivencia
  • al màxim desenvolupament
  • a la protecció contra influències nocives, abusos i explotació
  • a participar plenament a la vida familiar, cultural i social.

 

La Convenció protegeix aquests drets mitjançant normes sobre l’atenció sanitària, educació i serveis de caràcter jurídic, civil i social. En acceptar les obligacions de la Convenció, els governs s’han compromès a protegir i garantir els drets de la infància i han acordat fer-se responsables d’aquest compromís davant la comunitat internacional.

Els Estats Parts de la Convenció estan obligats a desenvolupar i emprendre totes les accions i polítiques necessàries en favor de l’interès superior de l’infant.

Perquè és necessària una convenció exclusiva per a la infància?

Els governs han de ser conscients dels drets de tots els ciutadans i ciutadanes, no només dels infants, però la comunitat mundial reconeix que cal donar prioritat als drets de la infància. Existeixen diversos motius per desglossar i incloure els drets de la infància en una convenció de drets humans independent:

  • Els nens i nenes inicien les seves vides com a éssers totalment dependents.
  • Les mesures o les omissions dels governs poden repecutir amb més contundència sobre els infants que sobre qualsevol altre grup social.
  • Rarament s’escolten i es tenen en compte les opinions de la infància en el processos polítics.
  • Molts dels canvis que s’han produït a la societat estan impactant de manera intensa i sovint negativa a la vida dels nens i nenes.
  • El desenvolupament saludable dels nens i les nenes és crucial per al benestar de qualsevol societat.
  • Els costos de desatendre els nens i les nenes són enromes per a la societat.

 

*** Extret del document La Convenció sobre els drets de l’infant: una revolució silenciosa. Reptes i recomanacions sobre la seva aplicació a Espanya. UNICEF.